Fa 30 anys a Benidorm soles existien dos instituts: un privat anomenat «Lope de Vega» i un altre públic anomenat «Pere Maria Orts i Bosch». Al «Pere Maria» vaig estudiar i tant jo com els meus companys d’aquell moment ens sentíem orgullosos de pertànyer a aquest institut. Sabíem que portava el nom d’una persona molt estimada i respectada pel nostre poble, Benidorm. Vam conéixer que ell va recollir la documentació del naufragi del llondro que va portar a la platja de Benidorm la Mare de Déu del Sofratge. A més a més, ens donà identitat com a poble amb l’escut heràldic i la Carta Pobla de l’Almirall Bernat de Sarrià. Ens contaven que tenia casa a la partida de Sanç, a la Mitja Llegua i quan passaves al seu voltant, somiava que era un terratinent amb la seua plantació, com si es tractara d’aquells personatges de les pel•lícules americanes. Amb el temps però, saps de la tasca tan important feta al món de la documentació i història del nostre país.

Al 2004 va fer pública la donació al poble valencià de la seua col·lecció pictòrica. Sent digne de ressò el seu patriotisme, de la seua dedicació a la història i cultura del País Valencià, o Regne de València com a ell li agradava dir. A hores d’ara, les instituciones públiques i el nostre govern han expressat el seu condol per tan trista pèrdua i s’han omplit d’orgull en lloar la seua figura. Doncs bé, aquesta figura i treball temps enrere va ser atacada i agredida per valencianista, per defensar la veritat històrica, per trobar i donar esplendor als orígens i per ressaltar la dignitat nacional del nostre poble. Poble al qual va servir i pel qual va treballar fins a l’últim moment.

Em ve la idea que l’ésser humà no té memòria, respecte a les relacions personals. Només quan falten els nostres familiars ens tirem la mà al cap, pensant què haguérem pogut fer més per ells o dedicar-los més temps. Als nostres representants els passa el mateix: pense que envoltar les persones de premis, medalles o guardons, sovint postmortem, de vegades no soluciona l’oblit anterior. No hauria de ser així; tant en vida com en el moment de la mort i després, hem de mantindre eixa flama, eixe record que faça al personatge gran, il·lustre als ulls de tota la societat. I el govern valencià no ho fa.

Passes per exemple pel «Pere Maria», el qual feia temps s’alçava orgullós, i ara dóna tristor la seua decadència promocionada per aquest govern. També em ve a la memòria que aquesta setmana, aquest govern de la Generalitat també ha menyspreat un dels nostres il·lustres, l’Ovidi Montllor, rebutjant qualsevol homenatge perquè, és clar, no acompleix amb la «Ley de protección de señas de identidad valencianas«. I per a rematar ix la Sra. Barberà i amb la seua erudició anima el galliner. Si així hem de protegir les nostres arrels, els nostres il.lustres, aleshores necessitem un canvi i necessitem tindre representants que sí que estiguen orgullosos i que defensen seriosament la nostra cultura per a què no desaparega. Que dintre d’uns anys siga tota la societat, tot el poble de Benidorm qui sàpiga qui era Pere Maria Orts i Bosch i que continue rebent els corresponents homenatges.

Pere Beneyto

Secretari de Turisme i Cultura

______________________________________________________________

PERE MARIA: ILUSTRE PERSONALIDAD, ANTES, AHORA Y SIEMPRE

Hace 30 años en Benidorm solas existían dos institutos: uno privado llamado «Lope de Vega» y otro público llamado «Pere Maria Orts i Bosch». En el «Pere Maria» estudié y tanto yo como mis compañeros de entonces nos sentíamos orgullosos de pertenecer a este instituto. Sabíamos que llevaba el nombre de una persona muy querida y respetada por nuestro pueblo, Benidorm. Conocimos que él recogió la documentación del naufragio del llondro que llevó a la playa de Benidorm la Virgen del Sufragio. Además, nos dio identidad como pueblo con el escudo heráldico y la Carta Puebla del Almirante Bernat de Sarrià. Nos contaban que tenía casa en la partida de Sanç, en la ‘Mitja Llegua’ y cuando pasabas por sus alrededores, soñaba que era un terrateniente con su plantación, como si se tratara de aquellos personajes de películas americanas. Con el tiempo, sabes de la tarea tan importante hecha en el mundo de la documentación e historia de nuestro país.

En 2004 hizo pública la donación al pueblo valenciano de su colección pictórica. Siendo digno del recuerdo su patriotismo, su dedicación a la historia y cultura del País Valenciano, o Reino de Valencia como a él le gustaba decir. A estas alturas, las instituciones públicas y nuestro gobierno han expresado su pesar por tan triste pérdida y han llenado de orgullo en alabar su figura. Pues bien, esta figura y trabajo tiempo atrás fue atacada y agredida por valencianista, por defender la verdad histórica, por encontrar y dar esplendor a los orígenes y por resaltar la dignidad nacional de nuestro pueblo. Pueblo al que sirvió y por el que trabajó hasta el último momento.

Me viene la idea de que el ser humano no tiene memoria, respecto a las relaciones personales. Sólo cuando faltan nuestros familiares nos echamos la mano en la cabeza, pensando que hubiéramos podido hacer más por ellos o dedicarles más tiempo. A nuestros representantes les pasa lo mismo: pienso que rodear las personas de premios, medallas o galardones, a menudo postmortem, a veces no soluciona el olvido anterior. No debería ser así; tanto en vida como en el momento de la muerte y posteriormente, tenemos que mantener esa llama, ese recuerdo que haga el personaje grande, ilustre a los ojos de toda la sociedad. Y el gobierno valenciano no lo hace.

Pasas por ejemplo por el «Pere Maria», el cual hacía tiempo se alzaba orgulloso, y ahora da tristeza su decadencia promocionada por este gobierno. También me viene a la memoria que esta semana, este gobierno de la Generalitat también ha despreciado a uno de nuestros ilustres, Ovidi Montllor, rechazando cualquier homenaje porque, claro, no cumple con la «Ley de protección de Señas de identidad valencianas». Y para rematar sale la Sra. Barberá y con su erudición anima al gallinero. Si así debemos proteger  a nuestras raíces, a nuestros ilustres, entonces necesitamos un cambio y necesitamos tener representantes que sí estén orgullosos y que defiendan seriamente nuestra cultura para que no desaparezca. Que dentro de unos años sea toda la sociedad, todo el pueblo de Benidorm quien sepa quién era Pere Maria Orts i Bosch y que continúe recibiendo los correspondientes homenajes.

Pere Beneyto

Secretario de Turismo y Cultura