Rafael Climent, alcalde de Muro d’Alcoi, Francisco Álvarez, exvicepresident de la borsa de París, i Joan Cascant, director del Celler de la Muntanya, ens han explicat al centre social la Torreta com es pot aplicar a Benidorm el model econòmic innovador de l’Economia del Bé Comú en una conferència organitzada per Compromís per Benidorm.

Davant unes quaranta persones, els tres conferenciants han exposat aquest model econòmic que ja funciona en diferents regions d’Alemanya i d’Àustria. En primer lloc, Francisco Álvarez ha situat el model econòmic actual imperant que, segons ha afirmat, es basa a aconseguir el creixement del PIB de cada país, sense tindre en compte si les fórmules per a créixer contenen injustícies socials, i també en la supremacia del sistema financer per damunt de tots els altres àmbits de la vida.

Álvarez ha assenyalat que aquest sistema necessita les crisis perquè el creixement no és infinit. Així mateix ha criticat que els organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Central Europeu (BCE), aporten diners públics primerament a les institucions bancàries privades, amb condicions molt avantatjoses. Ha citat com a exemple que el BCE dóna crèdits als bancs a un interès del 0,25% i aquestes entitats compren deute dels països que han aportat diners al BCE amb un 5 o un 6% d’interès.

Per altra part, Álvarez ha introduït l’Economia del Bé Comú. Segons ha comentat, l’austríac Christian Felber va reunir diferents idees que ja existien al seu llibre titulat “El model econòmic del bé comú”. Bàsicament el model se centra en el desenvolupament sostenible a l’àmbit econòmic, al sector social i al medi ambiental i ja s’aplica a 20 països de tot el món de forma pràctica. D’aquesta manera ha volgut recalcar que l’Economia del Bé Comú no és una filosofia etèria, atès que existeixen 17 indicadors que es poden aplicar a les empreses, com ho fan 1.598 al voltant del planeta.

Una d’aquestes empreses és el Celler de la Muntanya, dirigida per Joan Cascant. Cascant ha explicat que va crear el segell de microvinya per identificar una manera de treballar, que s’identifica amb els valors de l’Economia del Bé Comú, que cap altre distintiu li reconeixia. Aquests valors són: donar al productor del cultiu el que li pertoca de manera justa, el respecte del medi ambient i el treball sempre amb varietats autòctones, l’activitat de l’empresa repercuteix positivament a la societat de què forma part, la promoció de la cultura pròpia mitjançant la microvinya, i la transmissió dels valors de l’ofici a través de l’educació. En resum, segons Cascant cal passar del missatge de producció-venda al d’aportació a la societat.

Des d’altra perspectiva, l’alcalde de Muro d’Alcoi, Rafa Climent, ha exposat l’experiència de l’aplicació de l’Economia del Bé Comú al sector de l’administració pública. Des de 1999 que governa Compromís, l’alcalde ha intentat eliminar els desequilibris socials i vetllar per l’equitat de les persones. Això ho ha treballat amb mesures com la transparència de l’activitat de l’ajuntament, el foment de l’associacionisme i la implicació de les entitats en les polítiques municipals, la coordinació i la cooperació intersectorial entre els departaments del consistori, o la cerca de la participació dels ciutadans a les decisions del municipi, entre d’altres mesures. “Hem d’exercir no una democràcia participativa, sinó una democràcia diària, és a dir, que qualsevol ciutadà puga ajudar cada dia a construir política”, ha assegurat.

Durant el torn de preguntes, els participants han subratllat que és difícil portar a terme l’Economia del Bé Comú perquè el sistema actual no la beneficia, però que cada persona té la possibilitat de canviar les coses sempre que hi estiga disposat.

________________________________________________________________

La Economía del Bien Común se presenta en Benidorm

Rafael Climent, alcalde de Muro d’Alcoi, Francisco Álvarez, exvicepresidente de la bolsa de París, y Joan Cascant, director del Celler de la Muntanya, nos han explicado en el centro social la Torreta cómo se puede aplicar en Benidorm el modelo económico innovador de la Economía del Bien Común en una conferencia organizada por Compromís per Benidorm.

Ante unes cuarenta personas, los tres conferenciantes han expuesto este modelo económico que ya funciona en diferentes regiones de Alemania y de Austria. En primer lugar, Francisco Álvarez ha situado el model económico actual imperante que, según ha afirmado, se basa en conseguir el crecimiento del PIB de cada país, sin tener en cuenta si las fórmulas para crecer contienen injusticias sociales, y también en la supremacía del sistema financiero por encima de todos los otros ámbitos de la vida.

Álvarez ha señalado que este sistema necesita de las crisis porque el crecimiento no es infinito. Asimismo ha criticado que los organismos internacionales, como el Fondo Monetario Internacional (FMI) o el Banco Central Europeo (BCE), aportan dinero público primeramente a las instituciones bancarias privadas, en condiciones muy ventajosas. Ha citado como ejemplo que el BCE da créditos a los bancos a un interés del 0,25% y estas entidades compran deuda de los países que han aportado dinero al BCE con un 5 o 6% de interés.

Por otra parte, Álvarez ha introducido la Economía del Bien Común. Según ha comentado, el austríaco Christian Felber reunió diferentes ideas que ya existían en su libro titulado “El modelo económico del bien común”. Básicamente el modelo se centra en el desarrollo sostenible en el ámbito económico, en el sector social i en el medio ambiental y ya se aplica en 20 países de todo el mundo de forma práctica. De esta manera ha querido recalcar que la Economía del Bien Común no es una filosofía etérea, dado que existen 17 indicadores que se pueden aplicar en las empresas, como lo hacen 1.598 alrededor del planeta.

Una de estas empresas es el Celler de la Muntanya, dirigida por Joan Cascant. Cascant ha explicado que creó el sello de microviña para identificar una manera de trabajar, que se identifica con los valores de la Economía del Bien Común, que ningún otro distintivo le reconocía. Estos valores son: dar al productor del cultivo lo que le pertoca de manera justa, el respeto del medio ambiente y el trabajo siempre con variedades autóctonas, la actividad de la empresa repercute positivamente en la sociedad de que forma parte, la promoción de la cultura propia mediante la microviña, y la transmisión de los valores del oficio a través de la educación En resumen, según Cascant hace falta pasar del mensaje de producción-venta al de aportación a la sociedad.

Desde otra perspectiva, el alcalde de Muro d’Alcoi, Rafa Climent, ha expuesto la experiencia de la aplicación de la Economía del Bien Común al sector de la administración pública. Desde 1999 que gobierna Compromís, el alcalde ha intentado eliminar los desequilibrios sociales y velar por la equidad de las personas. Esto lo ha trebajado con medidas como la transparencia de la actividad del ayuntamiento, el fomento del asociacionismo y la implicación de las entidades en las políticas municipales, la coordinación y la cooperación intersectorial entre los departamentos del consistorio, o la búsqueda de la participación de los ciudadanos en las decisiones del municipio, entre otras medidas. “Tenemos que ejercer no una democracia participativa, sino una democracia diaria, es decir, que cualquier ciudadano pueda ayudar cada día a construir política”, ha asegurado

Durante el turno de preguntas, los participantes han subrayado que es difícil llevar a termino la Economía del Bien Común porque el sistema actual no la beneficia, pero que cada persona tiene la posibilidad de cambiar las cosas siempre que esté dispuesto a ello.